La paraula «rebrot» està formada pel prefix «re-», que indica la repetició d'una acció, i el substantiu «brot», que prové del gòtic «brut», i que ja tenia el mateix significat bàsic que actualment, és a dir, el d'una 'branqueta tendra, en la primera fase de creixement, originada a partir d'una gemma'. El «rebrot» sol referir-se als brots que ixen en la soca d'un arbre o d'una planta. Es tracta, per tant, de brots nous que sorgixen d'una fusta vella.
Però, en l'actualitat, el vocable «rebrot» s'utilitza sobretot en sentit figurat per a referir-se a un fenomen o un sentiment (especialment quan és de caràcter negatiu) que, després d'haver-se extingit, o almenys reduït considerablement la intensitat amb què es manifestava, torna a ressorgir amb força. Així, per exemple, davant de qualsevol increment del nombre de contagis, és molt habitual ara sentir parlar d'«un rebrot de la pandèmia». Però esta paraula ja era d'ús habitual en molts altres contextos semblants, com ara «un rebrot de la violència (o de l'odi, o del racisme, o dels conflictes sorgits per qualsevol causa...».
