La paraula «distància» prové del llatí «distantia», que derivava de l'adjectiu «distans», 'el que està lluny'. Estava formada per l'aglutinació del prefix «dis-», que aportava el significat de 'allunyament'; l'arrel «sta-», extreta del verb «stare», 'estar', i el sufix «-ia», que servia, igual que ara, per a conferir un valor abstractiu, indicant la qualitat d'alguna cosa. La suma de tots estos components ens proporciona la idea bàsica del significat actual de la paraula «distància»; és a dir: l'interval de lloc o de temps que hi ha entre dos coses o successos.
Sobre esta base semàntica s'ha generat també un sentit figurat que es plasma sobretot en l'expressió «guardar »(o «mantindre») «les distàncies», usades per a referir-se a l'actitud d'aquells que intenten evitar un tracte massa familiar o una excessiva cordialitat amb altres persones, sobretot quan hi ha una diferència en l'estatus o en la condició social. El tractament de «vosté» és sovint un reflex d'esta voluntat de mantindre el distanciament.
