El verb «engrunsar» en valencià s'usa habitualment per a referir-se a l'acció d'imprimir un moviment suau, de caràcter rítmic, com el que es fa a un xiquet quan s'intenta adormir-lo. Per analogia, també s'usa, aplicat a un objecte, per a indicar la transmissió d'un moviment oscil·latori, com el que fan els balancins o altres objectes (sobretot joguets) que tenen potes de forma arquejada.
L'etimologia de «engrunsar» és dubtosa i discutida. Probablement, prové del cèltic «cronticare», que ha donat lloc a una gran quantitat de variants. La forma més general en valencià és «engrunsar», que ja utilitzava Francesc Martínez i Martínez, historiador i folklorista alteà, en «Coses típiques de la Marina, la meua comarca»: «la passejadora [...] comença a engrunsar-se carregant el cos en l'un i en l'atre peu alternativament, cantant el susdit noninoni, mentres li pega suaus tronets en l'esqueneta».
Este verb presenta moltes variants formals o de pronunciació. En el «Diccionari normatiu valencià» s'arrepleguen també «agrunsar», «engronsar», «gronsar», «gronxar», «gronxejar» i «gronxolar».
