La paraula «motxilla» és una espècie de sac, generalment de lona, cuiro o de qualsevol altre material resistent, que es porta a l'esquena, penjant per mitjà de corretges que es passen per damunt dels muscles. Inicialment s'usava en l'àmbit militar per a portar provisions, roba d'abric o de recanvi i alguna manta per a protegir-se del fred. Després passà a usar-se pels senderistes; més tard, pels escolars, per a transportar els llibres, cada vegada més pesats, i, finalment, el seu ús s'ha generalitzat per tot arreu, en substitució de les bosses tradicionals.
Prové del castellà «mochilla», variant que antigament alternava amb «mochila». Per la seua banda, esta forma derivava de «mochil», que era el nom que es donava al xicon que feia els encàrrecs als treballadors del camp. La forma «mochil», al seu torn, provenia del basc «motxil», diminutiu de «motil», que procedia del llatí «mutilus», 'rapat'. S'anomenava així els xiquets pel costum de tallar-los el monyo arran.
En valencià este mot ja apareix documentat en 1677 en l'obra de Leopold Ignasi Planells «Resumen y relació de la vida y prodigis de Pere Esteve»: «Marjava a soles ab sa mogilla».
