La «dexametasona» és un fàrmac conegut des de fa temps. Es va sintetitzar en 1957, i des d'aquell moment s'ha utilitzat sobretot com a antiinflamatori i com a immunosupressor (per a previndre el rebuig d'un òrgan trasplantat). Però, en assajos clínics recents, ha mostrat també la seua eficiència en alguns pacients greus de covid-19: ha aconseguit reduir la mortalitat fins a un 41%.
La dexametasona, en realitat, no ataca directament el coronavirus, sinó que combat les reaccions exacerbades del nostre sistema immune. Davant de la intrusió d'un organisme estrany, el nostre cos reacciona provocant una inflamació, teòricament per a defendre's de l'assalt, però en determinats pacients eixa inflamació pot arribar a causar una insuficiència respiratòria greu, i és precisament la falta d'oxigen la que acaba matant. La dexametasona, al rebaixar la inflamació, facilita l'oxigenació de les nostres cèl·lules.
