La «concertina», en primera instància, és un instrument musical de vent paregut a l'acordió, però més menut, de forma hexagonal o octogonal, i amb una manxa molt llarga i un teclat de botons en les dos cobertes laterals, que se subjecten a les mans de l'intèrpret amb corretges. Es formà, en anglés, per derivació de «concert», amb l'afegiment del sufix «-ina», que li aportava un caràcter diminutiu. Este instrument fou inventat en 1829 pel físic britànic Charles Wheatstone, que també inventà, entre altres objectes, l'estereoscopi.
Per similitud amb la manxa de l'instrument musical, a començaments del segle XX la paraula «concertina» passà a usar-se també per a designar uns rolls en espiral de fils metàl·lics d'espines, que s'utilitzaren en la Primera Guerra Mundial (1914-1918) per a tancar determinats recintes o per a dificultar l'avanç de les tropes enemigues per determinats passos estratègics. Posteriorment, el seu ús s'estengué als centres penitenciaris, a on es posaven en la part superior dels murs o en perímetres de seguretat per a impedir la fuga dels interns. De manera molt polèmica, per les lesions que causaven, s'han utilitzat també en algunes tanques frontereres per a dificultar l'entrada il·legal d'immigrants.
