La paraula «assut» prové de l'àrab «as-sudd», que significava 'l'obstacle'. La primera documentació d'esta paraula en valencià presenta encara la forma deslligada de l'article àrab: «çut». Així és com apareix concretament en el «Llibre de la Cort del Justícia de València», que data de 1282, en què es resol l'obligació de Jacme Ramon de Cervera de pagar a Pere de Torres «XIII sous e mig que li deu per rahon de la obra de la çut de la céquia que pren aigua als seus molin».
L'assut és un element importantíssim de l'herència cultural deixada pels àrabs durant el temps que ocuparen les terres valencianes (segles VIII-XIII). La combinació de séquies i assuts conformaven un complex sistema hidràulic que transformà el nostre paisatge. L'assut, en concret, és una espècie de presa de poca alçària, practicada en rius o rierols, que permet pujar el nivell de l'aigua per a derivar-la a una séquia, a través de la qual es proveïa d'aigua els camps i els llavadors dels nuclis urbans.
