Ja férem un apunt en esta mateixa secció sobre la paraula «cremat», a on ens referíem a la beguda de café i rom, usada generalment en la forma de diminutiu: «crema(d)et». Però la llengua és un codi viu que creix i es ramifica amb l'activitat dels parlants. Hi ha nous usos de la paraula «cremat» que s'han anat desplegant en els últims anys, sobretot en situacions d'informalitat, i que ara s'acaben d'incorporar al «Diccionari normatiu valencià».
Es tracta, en primer lloc, del significat de 'molest, irritat', com quan es diu, per exemple, «Està molt cremat per tot el que han dit d'ell». Per una altra banda, en certes professions, com ara la docència —en què sovint s'ha d'interactuar amb alumnes poc motivats, i els esforços per despertar el seu interés per una matèria no sempre donen el fruit desitjat—, per a expressar la sensació d'estar esgotat físicament i psicològicament, també s'utilitza molt l'adjectiu «cremat». Els mateixos psicòlegs han incorporat este adjectiu al seu argot i parlen de la «síndrome del cremat».
