Amb la paraula «juliol» es designa el sèptim mes de l'any, situat en el calendari després de juny i abans d'agost. El còmput del temps era una preocupació obsessiva per als pobles antics. Tot el cicle agrícola depenia en gran part de fer les coses en el moment oportú. Errar a l'hora de fer la sembra podia tindre conseqüències funestes: una mala collita podia comportar fam i mort.
En el primitiu calendari romà, el cicle anual estava segmentat en deu parts; per això l'últim mes de l'any es diu «desembre,» el 'desé mes'. Però, per influència grega, de deu mesos es passà a dotze, i el primitiu mes «quinctilis» passà a anomenar-se «julius» en honor a l'emperador Juli Cèsar. Esta forma llatina prengué la forma «juyl/jull», que, segurament per a evitar la confusió fonètica amb «juny», es transformà en «juyol/jullol/juliol». L'afegiment del sufix «-ol», de caràcter diminutiu, semblant al que s'aplicà en francés a «juillet», cal entendre'l en relació amb les faenes associades al cicle agrícola. En el mes de juny es concentrava el gros de les faenes, mentre que en juliol el treball pendent era ja molt més suau.
