La paraula «estàndard» és una adaptació de l'anglés «standard», forma que havia pres del francés antic «estandart», 'emblema d'un rei'. En anglés, este vocable amplià inicialment el seu sentit originari per a aplicar-se al valor que havien de tindre els diversos pesos i mides, que eren fixats a través d'una ordenança reial.
Entre nosaltres, la paraula «estàndard» començà a usar-se en els anys setanta del segle passat per a fer referència a un model que actua com a patró de referència. Representa el triomf de la indústria sobre l'artesania, i probablement també està en la gènesi del procés de globalització. La paraula «estàndard» es pot aplicar pràcticament a tot: a les mides dels llençols, a les talles de roba, a la potència dels electrodomèstics, als connectors d'ordinadors... Tot s'ajusta, al final, a uns paràmetres predeterminats.
En lingüística, la paraula «estàndard» s'usa per a per a designar una varietat que, partint dels elements compartits per la majoria de parlants, maximitza la funció comunicativa. Inicialment, s'associà sobretot a les necessitats dels mitjans de comunicació; però després s'ha traslladat també a l'àmbit educatiu, amb l'objectiu de difondre un model de llengua funcional que puga resultar satisfactori en el màxim nombre de situacions comunicatives.
