El «margalló» és una palmera endèmica de l'àrea mediterrània. En la terminologia científica rep el nom de «Chamaerops humilis». El nom de «Chamaerops», amb què es designa el gènere, prové de «chamai», 'arbust'; l'adjectiu «humilis», per la seua banda, fa referència a les dimensions reduïdes d'esta palmera. A més de «margalló», esta palmera rep el nom de «garballó», «bargalló» i antigament també «barballó». L'etimologia d'este conjunt de variants —encara que és dubtosa—ve probablement del llatí «barba Iovis», 'barba de Júpiter', per les fibres blanquinoses que es formen a partir de les restes de les fulles seques.

Les fulles del margalló, grans i en forma de palma, s'usaven antigament per a fer graneres, estores, cabassos i altres utensilis domèstics. En alguns pobles situats en les faldes del Montgó encara hi ha una forta tradició artesanal basada en el trenat de les fulles dels margallons. Els fruits d'estes palmeretes, de color rogenc, són coneguts en algunes comarques valencianes com a «dàtils de rabosa» o «pa de rabosa», ja que constituïxen un aliment especialment buscat per estos mamífers de la família dels cànids. El tronxo del margalló és també molt apreciat com a aliment, i actualment molt consumit com a ingredient d'ensalades.

Més informació...