La paraula «escardussó» s'usa per a referir-se a una 'reprensió severa'. Però no incidix tant en la gravetat dels fets reprotxats com en les formes utilitzades per a fer-ho. És la reacció airada d'algú que expressa amb paraules grosses el seu malestar per l'acció duta a terme per algú altre sobre el qual exercix una certa autoritat. Sovint són els pares els que fan escardussons als fills; altres vegades són els mateixos cònjuges els que s'escardussen. Però no és una disputa a l'ús, amb un intercanvi de reprotxes mutus. U és el que pega l'escardussó, i l'altre, capbaix, el receptor. Si de cas, pot intentar justificar-se per a aplacar la ira del que s'ha sentit ofés. Però l'intercanvi és sempre desigual, tant en quantitat de paraules com, sobretot, en decibels.
El vocable «escardussó» és un derivat deverbal de «escardussar», que al seu torn prové de «escardussa», terme ja caigut en desús amb què es designava un instrument compost d'una posteta guarnida de pues de ferro, i que servia per a cardar la llana. Era una operació ràpida, violenta. Com el mateix escardussó.
