Hi ha paraules que tenen un determinat significat, gestat a partir d'una llarga història, que de sobte, per les causes que siga, passa a alterar-se bruscament. Eixe és el cas de la paraula «esvàstica». Prové del sànscrit «svastika», a on volia dir 'de bon auguri'; derivava de «svasti», que significava 'salut', 'benestar', 'bona sort'.
Històricament ha sigut un símbol religiós de l'hinduisme per a representar a Brama (déu creador de tot el que existix). En l'alfabet xinés, actualment és un caràcter que servix per a indicar que es tracta d'un menjar vegetarià (i, per tant, apte per al consum dels budistes). També està molt present en la cultura celta, a on pareix que estava relacionat amb el moviment del sol, i potser també amb el de la renovació constant. Fou precisament eixa tradició de l'esvàstica en les primitives cultures europees la que induí els nazis a apropiar-se d'esta singular creu formada per gammes entrellaçades com a símbol propi per a representar la seua aspiració de puresa de la raça ària. Ells, els nazis, usaven l'esvàstica lleugerament inclinada dins d’un cercle blanc sobre un fons roig. L’esvàstica es convertí en un símbol dels nazis, però qualsevol esvàstica no és necessàriament un símbol nazi.
