La paraula «pujol» és ara per a molts valencians només un cognom. Actualment, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, hi ha 2.469 persones que compartixen este llinatge en la Comunitat Valenciana, siga amb esta mateixa grafia o amb la forma castellanitzada «Puchol», que per circumstàncies històriques és la predominant. Pareix oportú recordar (o informar els que encara no ho sàpien) que la legislació actual permet valencianitzar la grafia del cognom a partir d'una simple petició telemàtica a través del formulari «Valencianitza el teu nom» de la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Però, a més d'un cognom, la paraula «pujol» és també un nom comú que servix per a designar una elevació del terreny de poca altura. En realitat, «pujol» és un diminutiu de «puig», paraula molt arrelada en la nostra toponímia. El Puig de Santa Maria és, sens dubte, el topònim més conegut, amb el seu històric monestir, fundat pel rei Jaume I l'any 1240 per a celebrar la conquista de la ciutat de València.
La paraula «puig» prové del llatí «pod?um», que originàriament s'usava per a referir-se al 'mur que rodejava l'amfiteatre', i per similitud passà després a aplicar-se a qualsevol 'prominència del terreny'; però esta forma llatina, al seu torn, provenia del grec «pódion», diminutiu de «poús», que volia dir 'peu'.
