La paraula «alguatzil» fins fa relativament poc de temps s'usava popularment per a referir-se a un funcionari subaltern dependent d’un jutjat o d’un ajuntament que s’encarregava d’executar les resolucions del jutge o les ordes de l’alcalde. Però, contràriament al que potser es podria desprendre d'estes humils comeses, antigament era un càrrec molt important, que exercia com a governador d'una ciutat o de tota una comarca, amb jurisdicció civil i criminal. La paraula prové de l'àrab «al-waz?r», que significava 'lloctinent o procurador del rei'. Este mateix ètim ha donat lloc a la paraula «visir», que en alguns països islàmics equival al càrrec de «ministre».

Rememorant estes nobles funcions, en la processó del Corpus de València l'«alguatzil» és un personatge que recita el ban del rei Herodes en què convoca totes les dones amb fills menors de dos anys a presentar-se davant d'ell.

La pronunciació més recomanable del dígraf «tz» en «alguatzil» (o altres variants com «agutzil» o «algutzir», així com també en la majoria de paraules que presenten este mateix grup consonàntic) és amb esse sonora [z] (igual que la «s» de «casa» o la «z» de «zero»).

Més informació...