Ja férem un apunt sobre la paraula «masquereta», que publicàrem el dia 26 de març d'enguany, en plena crisi de la pandèmia del coronavirus, a on informàvem que el «Diccionari normatiu valencià» donava en una de les accepcions de l'entrada «màsquera» la definició següent: «careta per a amagar, protegir o medicar la cara, o per a administrar narcòtics». Es tractava d'un sentit relativament modern de la paraula, que apareix registrat en els diccionaris durant anys noranta del segle passat. Altres diccionaris donaven esta mateixa definició, o alguna altra de semblant, en «màscara». En qualsevol cas, fora «màsquera» o «màscara», s'optà per seguir les solucions adoptades en altres llengües del nostre entorn: en anglés, «mask»; en francés, «masque»; en alemany, «maske»...
Tot i això, en altres llengües s'ha optat per la forma de diminutiu, sobretot perquè la «màsquera» sol cobrir tot el rostre, mentre que la «masquereta» només el cobrix parcialment. En castellà es diu «mascarilla», efectivament; i és possible que això haja influït en la difusió en valencià de «masquereta» (o «mascareta»); però en italià, per exemple, també es diu «mascherina». Hi ha llengües que tenen una major propensió que altres a l'ús del diminutiu, i en valencià és molt evident. El cas és que, atenent l'ús generalitzat del diminutiu, l'AVL ha optat per considerar prioritària la forma «masquereta» en el sentit indicat.
