La paraula «dèdal» està definida en el diccionari com a 'laberint'. I així és, efectivament. Però eixe significat, fruit d'una metonímia, és el resultat d'una llarga història.
En realitat, Dèdal era un arquitecte atenenc a qui el rei Minos havia encarregat la construcció d'un laberint en la ciutat de Creta per a tancar el minotaure —una bèstia híbrida amb cos d'home i cap de bou—, que la seua esposa Pasífae havia engendrat a resultes dels seus amors amb un bou. Cada any eren sacrificats catorze jóvens per a alimentar el monstre, fins que Teseu, un heroi grec, amb l'ajuda d'Ariadna —filla del rei Minos— i el mateix Dèdal, matà el minotaure. Quan el rei Minos descobrí la trama, enfurismat, tancà a Dèdal en el laberint en companyia del seu fill, Ícar. Però, gràcies a la seua astúcia, Dèdal construí unes ales amb cera i plomes, i així pogueren escapar —ell i el seu fill— del laberint. Però Ícar, jove inexpert, recreant-se inconscientment en la seua capacitat sobrevinguda de volar, sense acceptar les limitacions de la seua condició humana, volgué ascendir tant que el sol fongué les seues ales de cera i caigué al mar, en un lloc situat prop de l’illa coneguda actualment amb el nom d’Icària.
