L'argilaga és una planta de la família de les papilionàcies endèmica de la regió mediterrània occidental que pot arribar als dos metres d'alçària. Les branques estan recobertes d'espines llenyoses, i les flors, que apareixen en hivern i en primavera, són menudes i de color groc. Gràcies als seus bacteris simbionts, té la capacitat de fixar el nitrogen de l'atmosfera al sòl, actuant d'eixa manera com a agent eficaç contra l'erosió del terreny.
En la terminologia científica este arbust és conegut amb el nom de «Ulex parviflorus», en què el primer component és la denominació que ja rebia en llatí i que actualment servix per a designar un gènere de plantes que agrupa unes vint espècies, mentre que el segon component, «parviflorus», significa 'de flors menudes'.
La paraula «argilaga» prové de l'àrab hispànic «al-gilaqa». Jaume Roig ja citava esta planta en l'«Spill», publicat l'any 1460: «Tot l'aparell / és gingoler, / guarauller / he guavarera, / de romeguera / he d'argilagua». Esta planta també és coneguda en altres territoris amb els noms de «argelaga» i «argelac», i també «gatosa» i «gatova», formes derivades del substantiu «gat».
