El gentilici «americà» té un significat ambivalent. En la nostra tradició cultural servix per a designar a tots els habitants d'Amèrica: els del nord, els del centre i els del sud. Però, per influència de l'anglés, sovint s'usa també per a referir-se de manera privativa als nord-americans, i especialment als ciutadans dels Estats Units.
Per a evitar confusions, és convenient usar «americà» per a anomenar a tots els habitants del continent; «nord-americà», per als d'Amèrica del Nord, i «estatunidenc», per als dels Estats Units.
La denominació de «Amèrica» per a referir-se al nou continent descobert casualment per Cristòfol Colom, quan buscava noves rutes comercials amb les Índies Orientals (Indonèsia, Papua Nova Guinea i Filipines), fou usada per primera vegada en 1507 pel cartògraf alemany Martín Waldseemüller en una actualització de la «Geographia» de Ptolomeu. Li posà este nom en homenatge a Amerigo Vespucci (més conegut amb el nom castellanitzat d'Américo Vespucio), el navegant florentí a qui atribuïen el descobriment d'Amèrica. Creien que Colom, en realitat, només havia descobert les illes Antilles.
