La paraula «pizza» és un italianisme universal. Es pronuncia [pítsa]. Es tracta d'una fina massa de pa, generalment de forma circular, coberta de salsa de tomaca i formatge«,» i amb molts altres ingredients per damunt. La textura cruixent de la massa s'aconseguix coent-la en un forn a altes temperatures.
Els orígens de la «pizza» es remunten a un temps molt antic. Els pans plans són típics de tota la gastronomia mediterrània. Entre nosaltres les coques tenen una grandíssima tradició, i en molts països del Pròxim Orient és també molt típic el pa de pita. Però, en concret, la paraula «pizza» apareix documentada per primera vegada l'any 997, encara en llatí medieval.
L'etimologia de «pizza» és incerta. Per una banda, s'ha apuntat que podria provindre de «pinsa», participi passat del verb «pinsere», que significa 'pressionar', 'xafar', en referència a la manera d'elaborar la massa de la «pizza». També s'ha relacionat el seu origen amb el verb «pizzicare», 'pessigar', per la manera de menjar-la. I, segons altres, el seu origen podria estar relacionat amb l'antic germànic «bizzo/pizzo», 'mos', que es transformà després en «pizza» per a referir-se a una coca redona.
