La «llavadora» és una màquina que servix per a llavar la roba bruta. Es fica en el tambor, s'afig el detergent i el suavitzant, i se'n trau la roba neta mig eixuta. S'ha convertit en un electrodomèstic imprescindible en la nostra vida quotidiana.
Les primeres llavadores domèstiques començaren a fabricar-se als Estats Units a principis del segle XX. Se'ls anomenà «washing machine». Esta forma composta s'adaptà de manera més o menys literal en algunes llengües europees: en francés, per exemple, se li donà el nom de «machine à laver»; en portugués, «máquina de lavar». En altres llengües, en canvi, s'optà per simplificar-ne la denominació: en castellà, «lavadora»; en italià, «lavatrice». En valencià, seguint este model simplificat, s'ha generalitzat la denominació «llavadora»; en altres dialectes de la pròpia llengua se li diu «rentadora». Esta dualitat nominal és lògica tenint en compte el diferent significat que tenen els verbs «llavar» i «rentar» en cada parlar. Per als valencians «llavar» és 'netejar amb aigua i sabó', mentre que «rentar» és 'netejar només amb aigua' o 'llevar amb aigua el sabó'.
