L'adjectiu «perimetral» no està ens els diccionaris. Encara no hi està. Però necessàriament haurà d'incorporar-s'hi. Està cada dia en els mitjans de comunicació: «confinament perimetral». Les paraules s'incorporen als diccionaris quan estan prou usades i han tingut un procés de formació correcte.
L'adjectiu «perimetral» s'ha format a partir del substantiu «perímetre», que designa en l'àmbit de la geometria el contorn d'una figura plana, al qual se li ha afegit el sufix «al-», que té el valor genèric de 'relatiu a'. És un recurs normal per a la formació d'adjectius. Però cada paraula té la seua història singular. En este cas concret, la primera documentació de la paraula «perímetre» (això sí, amb la forma «perímetro», possiblement per influència del castellà) apareix en el diccionari de Pere Labèrnia (publicat en 1840). I així és com apareix també en molts altres diccionaris posteriors. Al castellà havia arribat a través del francés «périmètre», que l'havia pres del llatí «perimĕtros», i este del grec «perímetros», forma composta amb el prefix «peri-», que significa 'al voltant', i «metros», 'mesura'.
