La paraula «proactiu» és un valor lèxic en alça. Prové del camp de la psicologia, però el seu ús s'ha estés cada vegada més a les relacions personals. Fins i tot s'ha incorporat a la mateixa legislació: en una orde de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública destinada a regular els recursos humans es parla, efectivament, de la necessitat d'efectuar «diagnòstics de tipus proactiu».
És una adaptació de l'anglés «proactive», creat en el primer terç del segle XX a partir de la unió del prefix «pro-», que indica una predisposició favorable a alguna cosa, i l'adjectiu «active», que fa referència a aquell que du a terme una activitat. El resultat d'esta combinació apunta a l'actitud positiva d'algú per a resoldre els problemes a què s'enfronta, adoptant iniciatives que faciliten la consecució d'un objectiu.
La paraula és nova, però la idea que transmet ho és no tant. En la paremiologia popular, fruit de la saviesa popular acumulada de moltes generacions, algunes dites apunten en la mateixa direcció, com aquella que diu que «qui la busca la troba», equivalent a la dita castellana «quien la sigue la consigue».
