La paraula «sort» (pronunciada amb «o» oberta) la solem associar actualment a un resultat favorable en un esdeveniment en què l'atzar té un paper decisiu. Així, en un examen, per partir d'un exemple concret, és habitual que un estudiant diga que «ha tingut sort» si li ha eixit un tema que s'havia preparat especialment. Però, en realitat, el significat originari de «sort» només feia referència a una circumstància no intencionada ni previsible que podia tindre un caràcter favorable o advers. Com la d'aquell que fia el seu futur al resultat d'una moneda que es llança a l'aire.
Remuntant-nos a un passat remot, arribem al llatí «sortis», amb què es feia referència a la distribució per sorteig d'una determinada porció de terra entre els soldats que havien participat en una campanya militar. No totes les parcel·les eren igual de fèrtils, evidentment. I en això consistia la sort.
Com una recialla d'este sentit primitiu, encara perdura en algunes comarques un significat de «sort» que apunta a un tros de terra d'extensió variable. En algunes comarques alacantines la «sort» equivalia exactament a un quart de jornal (és a dir, la terra que es podia cultivar en un dia de faena).
