La paraula «nadal» prové del llatí «natalis», '(dia del) naixement', que deriva de «natus», participi de «nasci», 'nàixer'. S'usa amb majúscula inicial, amb valor de nom propi, per a referir-se a la festa cristiana en què es commemora el naixement de Jesús de Natzaret. Però que es commemore no significa que Jesucrist nasquera realment eixe dia. En esta data els romans celebraven prèviament el Natalis Solis Invicti ('Naixement del Sol Invicte'), i que té uns vincles evidents amb el solstici d'hivern. El papa Juli I, a mitjan segle IV, per a reemplaçar els rituals pagans associats a aquella celebració, decretà que el naixement de Jesucrist se celebraria el 25 de desembre.
Amb tot i això, a vegades la paraula «nadal» també es pot usar en minúscula, amb valor de nom comú, tal com fa Josep Vicenç Foix en el poema titulat «Onze nadals i un cap d'any». Per a referir-se al període que va des de la vespra de Nadal fins al dia de Reis, en què els xiquets tenen vacacions escolars, se sol desaconsellar l'ús de «Nadals» en plural. En este cas, se sol considerar preferible l'ús del sintagma «les festes de Nadal».
