En valencià, la paraula «putxero» s'usa actualment per a designar un menjar típic de Nadal, elaborat amb carn, pilotes, verdures, llegums, embotit i altres ingredients, tot bollit. Es tracta d'una paraula d'origen castellà, que inicialment es feia servir per a designar un recipient alt, de fang vidrat, utilitzat sobretot per a coure «puches», una espècie de coquetes elaborades amb farina, pastades amb llet o aigua, i endolcides amb mel o sucre. I d'estes «puches» es va crear per derivació la paraula «puchero».
I així és com va passar al valencià. Però no per a anomenar el recipient, que en valencià és conegut amb el nom de «perol», sinó en referència al menjar. Així és almenys com es diu en moltes comarques valencianes; en altres, en canvi, es diu «olla». La forma «putxero» ja es documenta des del segle XVIII. Apareix registrada concretament en els diccionaris de Josep Escrig i de Joaquim Martí Gadea, i també molts escriptors contemporanis, com ara Carmelina Sánchez Cutillas, declarada escriptora de l'any 2020 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'han feta servir: «i ara tenia la cara de la mateixa color dels cigrons, però dels cigrons quan encara no els han posats les dones a remulla per tal d'amanir el putxero de Nadal».
