Tot i que enguany no se celebren cavalcades per la situació que ha provocat la pandèmia que patim, la paraula «cavalcada» continua estant ben present en l'imaginari infantil com una tradició inherent a la vespra del dia de Reis. Encara que totes les tradicions —val a dir-ho— són relatives, i sempre sorgixen com una pensada d'algú, que a força de repetir-la any rere any al final es convertix en tradició. La primera cavalcada de Reis a Espanya se celebrà concretament a Alcoi el 5 de gener de 1866.
La paraula «cavalcada», amb tot, ens ve de temps molt més antics. Ja es documenta en el segle XIII. S'havia format per la substantivació del participi del verb «cavalcar», procedent del llatí vulgar «caballicare», i s'usava amb el significat de 'anar a cavall'. Però originàriament no era un tranquil i innocent passeig a cavall, sinó una expedició armada de saqueig en territori enemic. Posteriorment, passà a designar una desfilada de gent muntada a cavall en determinades festivitats. L'elegància dels cavalls sempre han servit per a revestir de solemnitat qualsevol acte.
El significat actual de la paraula «cavalcada», referit a un festeig popular consistent en una desfilada amb carrosses i gent disfressada, prové de l'italià «cavalcata». I ara ja fins i tot se celebra sense cavalls. Les tradicions, definitivament, ja no són el que eren.
