La «mirra» es coneix sobretot perquè, segons la tradició bíblica, fou un dels regals que, junt amb l'or i l'encens, uns savis procedents d'orient, coneguts modernament amb el nom de «Reis Mags» o «Reixos», entregaren a Jesús en el seu naixement. Però, alhora, la «mirra» és una paraula enigmàtica. ¿Què és la «mirra» realment?¿Per què li la regalaren? ¿Quin valor tenia en aquell moment?

La «mirra» és una resina de color roig semitransparent, molt aromàtica, que exsuda un arbre conegut en la terminologia científica amb el nom de «Commiphora myrrha». Creix espontàniament en les dos ribes del mar Roig, tant a la península Aràbiga com a Etiòpia.

En l'antiguitat tenia un gran valor perquè s'usava com a ungüent per a preparar els cossos per a la sepultura. Simbòlicament s'associava a l'expiació dels pecats a través de la mort. En l'actualitat, la mirra encara es fa servir en perfumeria, sobretot en les fragàncies d'origen oriental. També és un dels ingredients de l'anomenat «licor benedictí», al qual li proporciona un sabor amargós.

És precisament este sabor el que ens permet enllaçar el mot amb el significat que tenia l'ètim originari. La paraula «mirra» prové del llatí «myrrha», que l'havia pres del grec «mýrra», i este al seu torn l'havia pres de l'arameu «murr», a on significava 'amarg'.

Més informació