La paraula «trampista» és el resultat de la combinació de «trampa» (amb pèrdua de la vocal final) i el sufix «-ista» (que en valencià presenta potestativament l'alternança «-iste/-ista» per a indicar el gènere masculí o femení). Per la seua banda, la paraula «trampa» té un origen onomatopeic. Prové de l'arrel «tramp-» (que alterna amb «trapp-»), d'origen germànic, i que està present en diverses llengües: en anglés hi ha, amb el mateix significat, el mot «trap»; en italià, «trappola»; en francés, amb un sentit més específic, també existix la paraula «trappe» per a referir-se a l'obertura practicada en el sostre o el pis d'una casa.

En valencià la paraula «trampa» ja apareix documentada en el «Diccionari de rims», de Jaume March, que data de l'any 1371. Però el seu significat apareix molt més explícit en un poema de Pere d'Anyó, de finals del segle XV: «y ab senblants tranpes enbarbulla a tot lo món». La «trampa», en definitiva, és això: inicialment, un artifici de caça per a atrapar animals. Però a poc a poc anà eixamplant el seu significat: un ardit per a enganyar algú; una infracció maliciosa de les regles d'un joc; una contravenció dissimulada d'una llei per a eludir-la i traure'n profit.

El «trampista» és, evidentment, el que fa trampes. Igual que «trampós». Però el sufix «-ista» té un biaix més ideològic; apunta a aquell que té voluntat de fer trampes permanentment. Fins que el deixen, és clar.

Més informació