En el territori valencià, la neu no és habitual. No és estrany que neve en les muntanyes de l'interior, però no sol fer-ho tan copiosament com ho està fent durant estos últims dies. «Filomena», que així és com s'ha batejat el temporal causant d'estes precipitacions, ha cobert una gran part del nostre territori d'un dens mantell blanc. A pesar del fred, la neu sempre proporciona estampes atractives, i fa que moltes persones senten el desig de tocar-la i modelar boles o ninots. I potser és oportú recordar, especialment a aquells que no tenen molta relació amb la neu, que les porcions compactes de neu que cauen quan neva en valencià reben el nom de «volves».
Es tracta d'un vocable que ens ha vingut de ben lluny. Segons pareix, té un origen preromànic; probablement procedix del gàl·lic «ulva», que significava 'polsim'. D'eixe significat originari passà a designar una partícula menuda i lleugera d'un cos que està en suspensió en l'aire o és transportada per un líquid, com brins, filaments, llavors volàtils... I d'ací passà a especialitzar-se semànticament per a designar, sobretot, les porcions de neu travada. Teodor Llorente fa servir la paraula «volva» amb ressonàncies poètiques en un cant elegíac a la seu neta Marieta: «És la volva més blanca de la neu, y més neta, / la primera que·s fon».
Amb este mateix significat, en la nostra llengua també s'utilitzen les paraules «cop», «floc» i «borralló».
