La paraula «alcoià» és un gentilici que servix per a designar les persones que han nascut o viuen a la ciutat d'Alcoi, capital de la comarca anomenada precisament «l'Alcoià». S'ha format afegint el sufix «-à» (en femení, «-ana») al nom de la ciutat. Per la seua banda, el topònim «Alcoi» té una etimologia incerta. No se sap, amb seguretat, si és de base aràbiga, llatina o preromànica. El que sí que està clar és que la primera documentació d'este topònim apareix en el Llibre del Repartiment, a on el rei Jaume I deixava constància de la distribució de les terres que anava conquistant als moros en les seues gestes bèl·liques: «et hereditatem que fuit alchayd de Colzentaina que est inter rivum de Alchoy et rivum de Colzontaina» (o siga: 'i eixa era l'herència de l'alcaid de Cocentaina que hi ha entre el riu d'Alcoi i el riu de Cocentaina').
Però, més enllà d'este valor onomàstic, l'adjectiu «alcoià» també ha adquirit en el llenguatge comú un significat simbòlic de resistència davant de les adversitats. Hi ha una dita que expressa este sentiment amb absoluta contundència: «tindre més moral que l'Alcoià». Segons pareix, esta expressió es va gestar arran d'un partit de futbol jugat en 1943 entre l'Alcoià i l'Espanyol, en què els locals estaven perdent per set a u, però això no va impedir que els jugadors alcoians protestaren vehementment a l'àrbitre quan, faltant encara algun minut perquè es complira el temps reglamentari, va xiular el final del partit. En just reconeixement a este esperit de lluita, la paraula «alcoià» haurà d'assimilar-se a partir d'ara a la tenacitat irreductible. Bravo, alcoians!
