Mentre es mantenen les disputes entre l'actual síndica del Grup Parlamentari Unides Podem, Naiara Davó, i la secretària general del partit, Pilar Lima, per a dirimir qui ha d'assumir finalment el càrrec de portaveu del grup en les Corts Valencianes, pot resultar útil recordar que eixe càrrec, ara en lliça, es diu precisament així: «portaveu», i no «portantveus» (i menys encara «portantveu», amb el segon element del compost en singular), com a vegades se sent dir o es veu escrit.
El «portantveus» era un càrrec que estigué vigent en l'antic Regne de València des de 1344 fins a 1707, quan es promulgà el Decret de Nova Planta, que abolí els Furs, i servia per a designar el representant del rei en cada governació, que generalment, al llarg d'eixe dilatat període, n'hi havia dos: la de València i la d'Oriola.
La paraula «portaveu», en canvi, és de factura recent. Es documenta per primera vegada a finals del segle XIX. Originàriament s'usava per a fer referència a un objecte de forma cònica —una espècie de botzina— que usaven els caps de l'exèrcit en les maniobres militars per a amplificar la seua veu i transmetre així més fàcilment les seues ordes. No fou fins a la segona dècada del segle XX que el mot «portaveu» començà a utilitzar-se figuradament per a referir-se a la persona que, com a representant d'una col·lectivitat, expressava l'opinió del grup.
