Amb la paraula «croissant» es designa un pastisset en forma de mitja lluna, elaborat amb una massa de pasta fullada. Es tracta d'una paraula francesa, pronunciada [kruasán], que literalment es pot traduir per 'creixent'. Com a estrangerisme no adaptat, cal escriure'l en cursiva. Les primeres documentacions que tenim en valencià d'este popular pastisset es remunten a començaments del segle XX. Ernest Martínez Ferrando escrivia en 1919, en un conte titulat «El farsant i l'enamorada», que «una dona qui se li atansa, presentant-li una safata amb un «croissant» i un gotet de Xerés». Els estrangerismes de l'àmbit gastronòmic han mostrat una gran resistència a la seua adaptació ortogràfica. Sovint fa la impressió com si es creguera que, mantenint l'ortografia de la llengua d'origen, es preservara millor l'essència —i potser el prestigi— del producte original.
Però el cas és que el «croissant» francés en realitat era la traducció de l'alemany «Hörnchen», forma composta de «Horn», que significa 'banya, corn', i el sufix «-chen», de caràcter diminutiu. Este nom es popularitzà en les pastisseries de Viena a finals del segle XVII per a commemorar la victòria de les tropes austríaques sobre els turcs en la Batalla de Kahlenberg (també conegut com el Segon Setge de Viena).
