El llop és un mamífer carnívor, semblant a un gos gran, amb el cap allargat i les orelles curtes i erectes, recobert d'un pelatge de color gris fosc. En la taxonomia científica compartix els dos primers components —que identifiquen el gènere i l'espècie— amb el gos domèstic: «Canis lupus». Durant segles ha estat atemorint els pastors. No sols perquè són uns grans depredadors, sinó perquè actuen amb molta astúcia. Viuen en manada, amb un alt nivell d'organització social, cosa que els permet caçar amb eficàcia. Fins a finals del segle XIX campaven amb una certa llibertat pel territori valencià. Però la nostra guerra a mort amb ells els feu retrocedir. Ara sembla que tornen a acostar-se. En el fons, els detestem perquè els admirem. En part, voldríem actuar com ells.
En la mitologia popular, hem creat algunes locucions que revelen la idea que hem anat forjant-nos d'estos fers i astuts animals. Així, d'algú que menja molt, en diem que «menja com un llop»; i, si ens veiem en una situació que percebem com un perill imminent, diem que «hem vist les orelles al llop».
