La paraula «muscle» prové del llatí «musculus», que, almenys en un primer moment, significava pròpiament 'ratolí'; era el resultat de combinar el vocable «mus», 'rata', amb el sufix de caràcter diminutiu «-culus». S'havia format per la semblança del moviment dels músculs per davall de la pell amb un ratolí que, estant atrapat en un reduït espai tancat, volguera escapar sense poder. La broma d'esta comparació s'escampà prou fins a quallar en una denominació que s'ha consolidat plenament, si bé ara, curiosament, ha adquirit un caràcter formal i ja ningú recorda el sentit lúdic que tenia originàriament esta paraula.
La forma «muscle» també s'usà antigament amb el significat general de 'múscul'; però des de ben prompte es tendí a associar específicament a la regió superior i lateral del cos, situada en la unió del braç amb el tronc. Així apareix, per exemple, en la traducció que feu Antoni Canals, a finals del segle XIV, de l'obra de Valeri Màxim: «e pres les relíquies [...] e carregà-les-se al muscle».
En algunes comarques valencianes també s'utilitza amb este mateix sentit la veu «espatla»; en altres àrees del domini lingüístic es fa servir la forma palatalitzada «espatlla».
