La paraula «rap» té diversos significats en valencià. El primer, i més tradicional, fa referència a un peix de cap voluminós i aplanat, ulls grans i pell nua, amb un fibló darrere de cada aleta pectoral. Viu soterrat en els fons d'arena i fang. La seua carn és molt apreciada: «Sí, senyora, menjaran una bona paella amb el caldo d'eixe rap», escrivia, ratificant este apreci, Martí Domínguez en la seua novel·la «L'ullal». El rap, a més, ha generat l'expressió «boca de rap», que s'utilitza, amb intencions denigratòries, per a criticar a algú que té la boca molt gran. Si bé l'etimologia de la paraula «rap» planteja dubtes, la hipòtesi més estesa sosté que deriva del llatí «rapum», 'nap redó', en una clara referència metafòrica a la forma del cap.
Però, per una altra banda, la paraula «rap» també s'usa actualment per a designar un estil de música, sorgit a mitjan segle XX entre la comunitat negra dels Estats Units, que es caracteritza per una recitació de les lletres al compàs de la música. Este altre «rap» prové de la forma homònima anglesa, un verb que originàriament significava 'colpejar, xarrar, parlotejar'. Els intèrprets d'este tipus de música reben el nom de «rapers».
