La paraula «marcià» fa referència a Mart, el quart planeta en orde de distància al Sol. El seu nom s'havia pres del déu romà de la guerra. A vegades este astre és anomenat també, en textos literaris, el «planeta roig», degut a l'òxid de ferro que predomina en la seua superfície. I és precisament per eixe color tan singular, en relació al color d'altres cossos celests, que els antics romans donaren a este planeta el nom de «Mart». Relacionaren el color de la superfície marciana amb la sang, i això feu que el convertiren en símbol del déu de la guerra.
L'adjectiu «marcià» començà a utilitzar-se durant l'Edat Mitjana, sobretot en referència a la influència astrològica del planeta. I no serà fins al segle XIX que, amb l'emergència del gènere de la ciència-ficció, passà a usar-se, amb valor de substantiu, per a referir-se a presumptes habitants del planeta Mart; i, per extensió, després, a qualsevol extraterrestre. Actualment encara s'ha eixamplat el camp semàntic del vocable «marcià», i es fa servir per a referir-se a qualsevol comportament estrafolari, que s'allunya del que es considera normal: «les teues gràcies cada dia són més marcianes», escriu el novel·lista castellonenc (de la Ribera) Juli Alandes en la seua «Crònica negra».
