El «gos» és un mamífer carnívor, de grandària, pelatge i color molt variables segons les diferents races. Té un olfacte molt fi, quaranta vegades superior al dels humans. Esta facultat els permet detectar objectes situats a més de dos quilometres de distància o colgats a dotze metres de profunditat, i això ha fet que siguen molt utilitzats per la policia per a dur a terme certes investigacions. O fins i tot també per a la detecció de certes malalties. Però, sobretot, els gossos són apreciats per la seua fidelitat. Des de fa milers d'anys, viuen domesticats i són utilitzats com a animals de companyia, de vigilància o per a la caça.
En la terminologia científica reben el nom de «Canis familiaris», i antigament, de fet, nosaltres, els valencians, els déiem «cans»: «que tot hom o fembra qui estia en la dita orta qui haja ca o cans...», es deia en el «Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València», que data de l'any 1296. Els mallorquins encara els diuen així. El nom de «gos» començà a popularitzar-se a partir del segle XIV. Prové de l'expressió «gus», usada popularment per a cridar els gossos.
