Els motors híbrids estan en auge. Funcionen combinant l'energia generada per un motor de combustió interna i per un motor elèctric. Una centraleta especial s'encarrega de determinar automàticament, a partir d'una sèrie de paràmetres, quina és l'energia que convé usar en cada moment per a propulsar un vehicle de la manera més eficient i amb el mínim consum possible.

Eixe és actualment el sentit més habitual de la paraula «híbrid». Però, antigament, esta vocable tenia tot un altre significat. Prové del llatí «hýbrida», que significava 'mestís', i s'usava sobretot per a referir-se a animals procreats de dos espècies distintes, com la mula, fruit de l'encreuament d'un cavall i una somera o d'una egua i un ase.

En lingüística també és molt habitual l'ús de l'adjectiu «híbrid» per a referir-se als mots compostos per elements procedents de llengües distintes, com «homosexual», que s'ha format per la combinació del prefix «homo-», provinent del grec «homós», que significava 'igual', i l'adjectiu «sexual», que en última instància deriva del llatí «sexus», 'sexe'.

Esta veu no és un terme patrimonial que ens haja vingut directament del llatí, sinó un cultisme pres durant el segle XIX del francés «hybride». Els cultismes són veus que s'han creat recentment i s'han difós modernament d'una llengua a una altra. Per poc que s'eixample el significat de «híbrid», fàcilment arribaríem a la conclusió que, en realitat, tots ho som. Els nostres gens són la combinació d'infinites mescles. Les races pures no existixen; i les llengües, menys encara.

Més informació