L'«arnadí» és un dolç típic d'algunes comarques valencianes, sobretot de la Costera i de la Valldigna. Es fa amb carabassa (a voltes també es mescla amb moniato), que, després de cuita al forn, es pasta amb sucre, ametló, canella i ous batuts, i finalment es torna a posar al forn per a rossejar-lo i s'incrusten ametles i pinyons en la part superior.
En certes poblacions és conegut també amb el nom de «caramull» (per la forma final que adopta este dolç, més alt en la part central que en les vores) o de «carabassa santa» (perquè és habitual consumir-lo per Setmana Santa). Esta última denominació de «carabassa santa» és molt curiosa, perquè precisament este dolç és d'origen àrab. Associar-lo a celebracions cristianes era una manera de protegir-lo davant de la temptació de conjurar-lo pel regust pagà del seu origen impur.
L'herència gastronòmica àrab, especialment en rebosteria, és molt important en terres valencianes. La mateixa paraula «arnadí» és possiblement una derivació de «ġarnaṭī», variant primitiva de «granadí», 'de Granada'.
