Els fluxos migratoris han augmentat considerablement en les últimes dècades, i a la Comunitat Valenciana en concret viuen actualment més de quaranta mil musulmans. Però l'empremta històrica de la civilització àrab és molt profunda entre nosaltres, i es fa visible en monuments singulars, en el sistema de regadius, en la toponímia i fins i tot en el lèxic comú. La proximitat geogràfica ha generat nombroses transaccions comercials i intercanvis culturals; però també relacions de domini i subjugació. Tot forma part, al remat, d'una dinàmica normal de les relacions entre pobles veïns. El coneixement dels costums mutus pot ajudar a desfer recels i suspicàcies.

Amb la paraula «ramadà» es designa el nové mes del calendari musulmà, durant el qual està prescrit el dejuni des de l'alba fins a la posta del sol. En este mes es commemora la primera revelació de l'Alcorà a Mahoma. El calendari musulmà està basat en els cicles lunars. L'inici del ramadà, que enguany ha sigut el 13 d'abril, ve determinat per la primera visualització de la lluna en l'horitzó després de la lluna nova.

La paraula «ramadà» prové de l'àrab «ramadan», formada a partir de l'arrel «ramada», que significa 'cremar' o 'ardent', amb què s'al·ludix figuradament al foc com a element purificador dels pecats. En el cas del ramadà, esta idea de purificació es materialitza en el dejuni obligatori, acompanyat de pregàries, com a mitjà per a obtindre l'absolució dels pecats. El dejuni no sols afecta la ingesta de líquids o aliments, sinó també el manteniment de relacions sexuals o qualsevol altra activitat que altere la pau espiritual.

Més informació