Proliferen les festes clandestines. El desig de reprendre les relacions socials se sobreposa al temor dels contagis virals. Més enllà de la causa aparent que actua com a desencadenant de cada celebració concreta, les festes són actes lúdics. Sempre hem tingut necessitat de festa.
La paraula «festa», com a catalitzador d’eixes ànsies de relació social, ens ve de lluny. Prové de la forma llatina homònima, que era el plural de «festum». Inicialment s’usava amb valor adjectival: «festa dies». Primitivament, els dies festius tenien un caràcter ritual: estaven relacionats sobretot amb moments destacats del cicle agrari, com ara el temps de les collites. Però amb la irrupció dels sentiments religiosos les festes esdevingueren un acte d’exaltació dels déus i, alhora, de requeriment de protecció. La constitució de formacions socials (nacions, regions, pobles) també s’ha traduït sovint en dies de celebració festiva. Però, siga quin siga el seu caràcter o la seua motivació, la festa actua com a factor de cohesió social entre els membres de la comunitat que hi participen. Probablement, quan la pandèmia es declare extingida, hi haurà una forta expansió d’actes festius; però, fins que arribe eixe moment, només pot demanar-se calma i prudència.
