Amb el gentilici «madrileny» es fa referència a les persones que han nascut a Madrid o que hi viuen. Al final, cada u se sent del lloc a on passa la major part del temps, amb independència de la major o menor enyorança que puga sentir pel lloc a on va nàixer. I Madrid és terra d'al·luvió: molts dels seus habitants actuals procedixen d'altres ciutats; i, si no ells, els seus pares, o els avis...
Ahir mateix se celebrà el dia d'esta Comunitat. Tot i que tradicionalment se celebra el 2 de maig, data en què es commemora l'alçament en armes del poble de Madrid contra l'ocupació de l'exèrcit napoleònic en 1808, enguany, per coincidir amb un dia festiu, s'ha traslladat al dia 3. Però, més que per això, l'actualitat informativa està centrada en Madrid perquè hui se celebren les eleccions autonòmiques. Tot el que passa a Madrid, d'una manera o altra, ens afecta. Així que, emulant una de les cançons més populars de Joaquín Sabina, parlem de Madrid: «una història d'amor i odi».
El gentilici «madrileny» deriva del nom de la ciutat, al qual se li ha afegit el sufix «-eny», provinent del llatí «‑ignus», que significa 'habitant o natural de’. El nom de «Madrid», que en castellà antic es deia «Magerit», prové del dialecte andalusí «Mayrit» (o «Magrit»); però estes formes no eren més que una simple adaptació de la forma «Matrich», utilitzada pels seus antics pobladors, que, provinent del llatí «Matricem», significa 'matriu', i que al·ludia a la gran quantitat de fonts i naixements d'aigües que hi havia. Fou també per estes dates, concretament el 8 de maig del 1561, que Felip II prengué la decisió d'establir-hi la seua cort i que li atorgara, conseqüentment, la condició de capital del seu imperi.
