La paraula «holisme» no és d'ús habitual, i probablement no ho serà mai; però pot resultar útil saber-ne el significat. Es tracta d'un terme filosòfic que té una projecció sobre molts àmbits del coneixement, precisament perquè afecta l'epistemologia, que és una branca de la filosofia que tracta sobre els mètodes seguits per a accedir al coneixement. En un món tan procliu a l'especialització com el que tenim actualment, en què cada u tendix a concentrar la seua mirada en una parcel·la minúscula del saber general, el mot «holisme» ve a remarcar justament que la visió global no es pot reduir a la simple suma de les parts que el conformen. Pot servir per a il·lustrar-ho el concepte de «modisme»: el significat de «anar de cul», per exemple, no és el resultat de la simple suma del significat de cada una d'eixes paraules dites aïlladament.
L'etimologia del vocable ajuda a clarificar esta idea: s'ha format per la combinació del prefix grec «holo-» (reduït a «hol-»), que significa 'total', i el sufix «-isme», que servix per a al·ludir a una doctrina. El terme fou encunyat per Jan Christiaan Smuts, que, a més de militar, naturalista i filòsof, fou també primer ministre de Sud-àfrica. Amb tot, esta reivindicació de la perspectiva global per a enfocar la resolució dels problemes és ben antiga: ja fou enunciada pel mateix Aristòtil. I potser ara és oportú evocar-la per a conjurar la temptació de voler buscar solucions simples a problemes complexos.
