Hi ha paraules que mai voldríem que estigueren d'actualitat. Però els desitjos i la realitat no solen casar: a vegades conviuen en plans superposats sense contacte directe, i altres vegades, obertament contraposats. Els conflictes històrics no es detenen tampoc per la pandèmia en què vivim sumits. Al contrari: quan es perd l'esperança, totes les contradiccions es manifesten més cruament i les accions bèl·liques solen adquirir encara una major crueltat. Les milícies palestines de Hamàs (el Moviment de Resistència Islàmic) ha llançat en els últims dies més de 1.600 coets i míssils contra diversos enclavaments d'Israel; i l'exèrcit israelià, per la seua banda, ha respost amb més de 500 bombardejos sobre la franja de Gaza.
En este xicotet mur de lamentacions contra la barbàrie, volem fer notar que, tot i que voldríem no haver de pronunciar-la mai, si ho hem de fer, cal tindre present que en valencià la paraula «míssil» és plana. És una adaptació de l'anglés «missile»; en esta llengua s'havia pres del llatí «missĭlis», 'que es pot llançar', adjectiu derivat del verb «mittere», 'enviar; llançar', que ha donat lloc a paraules com «missió» o «missiva», entre altres. En l'actualitat el terme «míssil» s'usa exclusivament per a referir-se al projectil autopropulsat que pot ser guiat electrònicament durant tota o part de la seua trajectòria.
