La «hipèrbole» és una figura retòrica que s'usa per a exagerar deliberadament allò de què es parla. Prové del llatí «hyperbole», i este del grec «hyperbole», a on s'havia format per la combinació del prefix «hypér-», que tenia el significat de 'damunt de, sobre, ultra mesura' (present en moltes paraules habituals, com ara «hiperactiu», «hipermercat», «hipermetropia», etc.), i «bole», que significa 'llançament'.

La hipèrbole, a diferència d'altres recursos retòrics, té una gran projecció en el parlar col·loquial. S'usa per a emfatitzar un efecte, a vegades aportant un to irònic o còmic, però també per a expressar la intensitat d'una emoció: «li ho he dit mil voltes», «es pixava de riure», «em moria de ganes de vore't»...

La publicitat també recorre assíduament a la hipèrbole per a destacar el valor positiu d'un producte; en el llenguatge polític, també s'hi recorre sovint, especialment per a remarcar les accions considerades negatives dels altres partits. S'obvien els exemples. Però, com a exercici pràctic, es convida el lector a descobrir les hipèrboles usades en qualsevol debat televisiu. 

Més informació