La paraula «mascota» s'usa actualment per a referir-se a qualsevol animal de companyia. Els gossos i els gats són, en la nostra societat, els animals que amb més freqüència solen fer eixe paper. El seu comportament i adaptabilitat han fet que tinguen una interacció amb els humans des de fa milers d'anys. Però, actualment, moltes altres espècies d'animals, com ara els hàmsters, els pardals o els peixos, fan també, en part, eixe mateix paper. En general, es considera que les mascotes tenen uns efectes beneficiosos sobre la salut dels seus amos, ajudant-los a abstraure's de les seues preocupacions diàries i contribuint fins i tot a superar estats depressius. L'amor cura.
Resseguint l'evolució de la paraula «mascota», s'entén millor esta percepció. Prové del francés «mascotte». El francés, per la seua banda, l'havia pres del provençal «mascoto», a on tenia el significat de 'amulet, sortilegi'. S'havia format per derivació de «masco», que significava 'bruixa'. En la societat medieval, les bruixes sovint portaven màsqueres per a no ser reconegudes. I es recorria a elles per a conjurar els mals esperits. Així es pot comprendre millor que la primera accepció de «mascota» del diccionari siga 'persona, animal o cosa que es creu que porta sort'. I sí: els animals de companyia són beneficiosos. D'això, difícilment se'n pot dubtar.
