Si ahir comentàvem les vicissituds que ha experimentat la paraula «medi» en la seua evolució al llarg del temps, el seu ús com a formant de l'expressió «medi ambient» està plagada de curiositats. Fa referència al conjunt de factors físics, químics i biològics que actuen sobre un organisme o una comunitat ecològica i que, en última instància, determinen la seua supervivència. Però no deixa de ser una redundància: «medi» i «ambient» tenen, en gran mesura, un significat semblant. S'ha apuntat fins i tot que l'expressió sorgí com una mala traducció de l'anglés «environment», ajuntant les dos paraules que es donaven com a traduccions alternatives.
Al final, tampoc importa massa. Les paraules tenen vida pròpia, i els errors estan en la partida de naixement de moltes veus. Siga com siga, el sintagma «medi ambient» ha pres carta de naturalesa en la llengua, no sols perquè forma part de la denominació de molts organismes oficials i ja està en tots els diccionaris, sinó perquè els parlants l'han incorporada al seu bagatge.
