La «cirera» és el nom d'una fruita d'estiu, redona, d'uns dos centímetres de diàmetre, amb un color roig més o menys fosc i un gust dolç i suculent. Entre els múltiples beneficis de les cireres, cal destacar que, a més de reforçar el sistema immunològic, degut a la gran quantitat de vitamines que conté, actuen com a depuratiu intestinal, combatent el restrenyiment i reduint l'acumulació de gasos; per una altra banda, gràcies a la gran concentració de flavonoides, tenen un alt poder antioxidant, que actua beneficiosament en la preservació de la memòria.
En algunes comarques valencianes, com la Marina, l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida o l'Alt Vinalopó, el seu cultiu està molt implantat des de ben antic. En un text datat en 1348, recopilat en el «Diplomatari de la Unió del Regne de València», ja es deixa constància que «en la infermeria dels dits Preÿchadors e, ab alcuns frares, menjaren cireres». Ja sabien bé com cuidar-se, els frares.
La paraula «cirera» prové del llatí «cerasium», i este del grec «kerásion», pres, al seu torn, de la ciutat de Kerasos, situada en la costa del mar Negre, dins de l'actual Turquia.
