La paraula «dacsa» s'usa actualment per a designar una planta herbàcia de cicle anual, coneguda en la terminologia científica amb el nom de «Zea mays». Té una tija erecta acabada en una inflorescència en forma d'espiga, que permet una dispersió molt eficaç del pol·len. La tija, que pot superar els tres metres d'alçària, està reforçada amb nucs cada 20 o 30 cm, dels quals ixen unes fulles lanceolades molt allargades, que protegixen el fruit, uns granets de color groc agrupats en fileres al voltant d'un eix, que formen la panolla.

La dacsa és una planta originària de zones tropicals d'Amèrica Central, que portà Cristòfol Colom en una de les seues expedicions. El nom castellà de «maíz» prové del taïno, una llengua ameríndia ja desapareguda. La paraula «dacsa» és d'origen àrab. Apareix documentada en 1290 en el 'Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina': «reebé cinch kafissos d'adacça». Originàriament, este nom s'usava per a referir-se a un cereal de gra menut semblant al mill. I, de fet, al Rosselló i altres comarques septentrionals encara se li diu «mill»; en altres comarques catalanes és coneguda amb el nom de «milloc» o «milloca», formes derivades de «mill». La varietat de noms populars és molt gran. En algunes comarques valencianes es coneix com a «panís», i en altres zones del domini lingüístic és coneguda com a «blat de moro», «blat de l'Índia» o «moresc».

Més informació...